Club Bàsquet Viladecans

 Ambient extraordinari el que es va viure ahir a Montgat amb una grada entregada als seus equips, Montgat fins i tot van portar un grup de 'batukada' que animava d'allò més l'ambient amb els seus tambors però el Viladecans no va estar sol perquè va portar un autocar amb més de 50 persones verd-i-vermelles que es van deixar la gola durant els 40 minuts.

 

El partit començava amb un Montgat al 200% disposat a deixar clar que volia assolir la remuntada a l'eliminatòria de forma immediata i tot i que no van sortir amb el seu líder Pau del Tio #8 d'inici, sí ho van fer amb Hernan Olaguibe #5, recuperat de la lesió a la mà que va patir al primer partit i esperonats pel seu públic arrassaven al Viladecans en aquests primers minuts. El marcador reflexava un contundent 20-11 però els darrers minuts del quart el Viladecans va reaccionar i va tornar a equilibrar el marcador, 20-18. Al segon quart, el Viladecans va prendre la iniciativa al marcador, assolint petits avantatges al marcador però la tercera personal d'Hernan Olaguibe #5 li feia perdre al Montgat poder a la dins la zona i el Viladecans, amb un Josemi Huertas #7 genial, agafava un avantatge al descans de 8 punts (28-36).

A la segona part, molta tensió per part d'ambdós equips. Montgat sabia que una bona sortida era clau per capgirar el marcador i no caure en la pressió de veure's per sota al marcador amb el pas dels minuts i el Viladecans sabia que moltes opcions de victòria passaven per aguantar aquesta diferència al marcador en aquests primers instants del tercer quart. Amb Pau del Tio #8 dirigint al seu equip tot i arrossegar molèsties, el Montgat creia en la remuntada, i amb Lisard Termens #9 i Riki Gómez #31 com a homes més encertats, es mantenia a prop al marcador, però el Viladecans, sota la direcció d'un extraordinari Oliver Gómez #6 gestionava l'avantatge i en defensa feia alternatives que plantejaven molts dubtes a l'atac montgatí, marxant al darrer quart 9 punts per davant (42-51). Al darrer quart el Montgat havia d'anar a per totes ja que cada cop quedava menys temps per la remuntada i jugar amb aquesta pressió és sempre molt complicat. El Montgat no aconseguia baixar dels 7-8 punts ja que cada cop que s'acostava al marcador el Viladecans anotava el tir clau: Jaume Santandreu #12 anotava un triple importantíssim que més tard contestava Pau del Tio #8 per tornar a reduir la distància al marcador però el capità del Viladecans Eloi Peña #10 responia amb un altre triple que tornava a refredar els ànims locals. El partit es va tornar boig, el Montgat ja desesperadament a intentar capgirar el partit i el Viladecans mirant de gestionar la renda de 8-10 punts, que en això Oliver Gómez #6 és un mestre. Finalment, el Viladecans va aconseguir una victòria sonada amb la que ningú extern al club hi comptava i el Montgat s'emporta un pal molt dur per segon any.

Molts ànims als amics que tinc a Montgat i als meus companys: GRÀCIES EQUIP!!!GRÀCIES AFICIÓ!!!Viure aquests moments et recorden per què val la pena sacrificar moltes coses per seguir jugant a bàsquet, ara a intentar el somni d'assolir l'ascens a EBA.SOM-HI!!!

20-18
8-18(28-36)
14-15(42-51)
29-33(71-84)